Els núvols alts

 Cirrus(Ci):Són núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs o de franges estretes, blanques del tot o en la seva major part. Tenen aspecte de cabells(fibrós) o una brillantor sedosa o les dues coses.Els Cirrus estan constituïts per cristalls de gel.Només poden tapar o velar el Sol els bancs densos. Poden presentar halo(llum al voltant d'un cercle) però el cercle gairebé mai es completa. Estàn de 6 a 12 km d'altura.

http://en.wikipedia.org/wiki/Cirrus_spissatus_cloud#/media/File:Cirrus_sky_panorama.jpg

Cirrus uncinus(Ci unc):Significa brins de cabell arrissades. Aquests núvols estan generalment separades en el cel i són molt delgades.Situats a altituds molt alts, amb temperatures de prop de -40 a -50 º C. Generalment es veuen quan s'aproximen fronts càlids o closos. Estan a la troposfera, i significa que una precipitació s'aproxima, generalment és pluja.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/73/Cirrus_clouds2.jpg

Cirrostratus(Cs): És el nuvolat transparent i blanquinós, d'aspecte fibrós o llis, que cobreix totalment o parcial el cel.Constituït per gotes d'aigua, gotes de pluja, cristalls i flocs de neu.La seva espessor es insuficient per a ocultar el Sol. Produeixen halo i a vegades corona.. Estàn de 6 a 12 kmd'altura.

http://nickpiesco.com/knowyourclouds/images/cirrus_full.jpg

Cirrocumulus(Cc): És un banc, mantell o capa fina de núvols blancs, sense ombres pròpies, compostos d'elements molt petits en forma de glòbuls... el diàmetre és inferior a 1º, disposats més o menys regularment.Estan formats generalment de cristalls de gel.Poden contenir gotetesd'aigua subfosa.Normalment són prou transparents per a assenyalar la posició del Sol o de la Lluna. Produeixen corones però no pas halos. A voltes irisacions.. Estàn de 6 a 12 km d'altura.

http://epod.usra.edu/.a/6a0105371bb32c970b0120a71d36bb970b-pi

Els núvols mitjans

Altostratus(As): És un mantell o capa de núvols grisàcia o blavosos, d'aspecte estriat, fibrós o uniforme, que cobreix totalment o parcial el cel.Estan formades per gotetes d'aigua però a vegades cristalls de gel.Presenta parts prou primes per a deixar veure el Sol. A voltes presenta corona però no halo.Si arriba al sòl pluja continuada o neu.Estan a 2 a 6 km d'altura.

http://www.windows2universe.org/earth/Atmosphere/images/altostratus3_small.jpg

Altocumulus(Ac): És un banc, mantell o capa de núvols blancs o grisos generalment amb ombres pròpies,compostes de llosetes, còdols, roleus, etc. a voltes parcialment fibrosos o difusos, soldats o no.Els elements més petits tenen un diàmetre aparent entre 1º i 5º.Formats per gotetes d'aigua, a voltes amb gotes de pluja o neu granulada o inclús en flocs.Segons la seva espessor poden ocupar el Sol o la Lluna o indiquen la seva posició. A vegades redueixen corona o irisació.Estan a2 a 6 km d'altura

http://th08.deviantart.net/fs71/PRE/i/2011/178/b/b/altocumulus_clouds_stock_by_darksilverflame-d3hxs6i.jpg

Nimbostratus(Ns): És una capa grisa de núvols, freqüentment ombrívola, l'aspecte de la qual es velat per les precipitacions a sota de la capa hi ha freqüentment núvols baixos, esqinçats, soldats o no amb l'anterior.Estan formades per gotetes d'aigua i en les parts molt inferiors als 0ºC cristalls de gel.La seva espessor és, en tota la seva extensió, suficient per a ocultar completament el Sol.Normalment pluja o neu granulada, a Generalment cap, però a voltes pluja o neu que arriba al sòl.Estan situats de 0 a 3 km d'altura.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/27/Nimbostratus_praecipitatio.JPG

Els núvols baixos

L'estratus(St):És la capa de núvols generalment gris, amb base força uniforme i a voltes en forma de bancs esquinçats.Estan fetes de gotetes d'aigua però a vegades cristalls de gel.Normalment són prou espessos per a ocultar el Sol. Si no hi ha aquesta vora nítida.A vegades plou o neva però són dèbils. 300 a 2000 km

http://www.wolkenonline.de/images/wolken/stratus/stratus_fractus.jpg

Cumulus(Cu):Són núvols separats, generalment denses i de contorns ben retallats que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres la regió superior de les quals sembla una coliflor blanca brillant a les parts il·luminades i obscures a la base.A voltes els cúmuls són esquinçats.Formades per gotetes d'aigua i en les parts molt inferiors als 0ºC cristalls de gel.Produeixen un Arc de Sant Martí quan hi ha precipitació.Ocasionalment els cúmels molt potents fan xàfecs. Als tròpics hi ha pluges abundants.Estan entre 600 i 2000 maproximàdament.

 
http://img1.wikia.nocookie.net/__cb20060103165812/uncyclopedia/images/8/89/Cumulus_cloud.jpg

Cumulus castellanus(Cu Cas):És un tipus de núvol cumulus,els núvols tenen forma de torre indicant moviments verticals en l'aire.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/51/Castellanus.jpg

Cumulus congestus (Cu co):És un núvol característic de les àrees inestables de l'atmosfera que generen convexió. No té una forma punxeguda i es desenvolupa verticalment. És molt més alt que ample, perquè és generat per corrents ascendents, arriba a fer, fins a uns 5 km d'alt.


http://ozthunder.com/photo/congestus.jpg

Cumulus fractus(Cu fr):El podem trobar en una altitud de per sota de 1,5 km.Té la forma irregular i esquinçat.No té precipitació, però pot acompanyar-se de núvols de pluges.

Els núvols fractus són núvols petites i fragmentàries, que usualment es troben sota un ambient ennuvolat, formant o havent-se format de núvols més grans, i generalment tallades per forts vents. Les fractus tenen patrons irregulars, aparentant ser peces de cotó, canviant constantment, sovint formant-se i dissipant ràpidament. No tenen definida la seva base nuvolosa. A vegades són persistents i es formen molt a prop de la superfície.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/-_Flickr_-_andrewbasterfield_(29).jpg/300px--_Flickr_-_andrewbasterfield_(29).jpg

Cumulus humilis(Cu hum):El nom es refereix "al bon temps amb cumuls".En egions caloroses i en terreny muntanyenc,aquests núvols es troben superior a 6 km d'altitud. Estan formats davant d'un ascens d'aire calent,escalfat pel Sol.Tennen una prifunditat limitada i quasi mai es desenvolupa verticalment,i ens indica que la temperatura dalt de l'atmosfera no permet generar gotes d'aigua.De vegades els Cumuls humilis poden estar acompanyats per altres tipus de núvols,i quan apareixen indiquen bon temps en les darreres hores.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f5/Bluesky.jpg

Stratocumulus(Sc): És un banc, mantell o capa de núvols grisos o blanquinosos, gairebé sempre amb parts obscures, compostes de lloses, còdols, roleus, etc. d'aspecte no fibrós ( excepte virga) amb un diàmetre aparent superior a 5º.Formades per gotetes d'aigua i a la part superior cristalls de gel també gotes de pluja, pedra, flocs de neu.A les seves parts trencades es pot veure el Sol, Lluna o cel. Les primes els assenyalen. Produeixen corona o irisació i inclús virga, halo.Estan situades de 0 a 600m i a vegades fins a 1 km.

http://pl.wikipedia.org/wiki/Stratocumulus#/media/File:Stratocumulus-cylinders.jpg

Cumulunimbus(Cb): És un núvol dens i potent, de dimensió vertical considerable, en forma de montanya o d'enormes torres. Almenys una part de la seva regió superior és generalment fibrosa o estriada, a voltes en forma d'enclusa. Per dessota de la base a vegades hi ha núvols esquinçats soldats o no a ella,i es forma amb gotetes d'aigua i a la part superior cristalls de gel també gotes de pluja, pedra, flocs de neu.A voltes de l'Arc de San Martí,i,voltes de llamps i llampecs.Normalmentfan xàfecs,tempestats (a vegades amb pedra). Per conveni si es produeixen xàfecs el núvol és cumullunimbus.Situats de1 a 4 kmd'altura.

http://www.wunderground.com/wximage/skywatcherswmo/28?gallery=

La classificació internacional dels núvols

Els núvols es classifiquen d'acord a les seves característiques físiques i visuals,i que prové de la OMM,que significa Organització Meteoorològica Mundial i vé recollida en el treballInternational Cloud Atlas. Els noms científics dels núvols són de llengua llatina, i n'existeixen tres gèneres fonamentals:

Núvols baixos:Estan situats entre la superfície i 2 km d'altitud.Què són:

L'estratus(St)
El cumulus(Cu)
Cumulus castellanus(Cu Cas)
Cumulus congestus (Cu co)
Cumulus fractus(Cu fr)
Cumulus humilis(Cu hum)
Stratocumulus(Sc)
Cumulonimbus(Cb)

Núvols mitjans:Estan situats de 2 a 7 km d'alçada.Què són:

Altostratus(As)
Altocumulus(Ac)
Nimbostratus(Ns)

Núvols alts: Estan situats a més de 7 km d'alçada.Què són:

Cirrus(Ci)
Cirrus uncinus
Cirrostratus(Cs)
Cirrocúmuls(Cc)

Els núvols

Què és?

Un núvol és un volum d'aire que es fa vissible perquè està format per un conjunt de gotes minúscules d'aigua, cristalls de gel a la capa gasosa que envolta a la Terra,sobre la superfície terrestre(atmosfera),gotes petites d'aigua congelada o tots aquests elements a la vegada;al voltant de 1000 gotetes per centímetre cúbic.Resumit que és una condensació d'aigua al cel.Els núvols no tenen contacte amb la terra a diferència de la boira.




http://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAvol#/media/File:Cumulus_clouds_in_fair_weather.jpeg

Com es forma?

Els núvols es formen quan el vapor d'aigua contingut l'aire canviï d'estat i passi a ser líquid a sòlid,ja que en estat gasós és transparent.Quan una massa d'aire s'eleva i es refreda perd capacitat per retenir l'aigua.I si arriba a saturar-se,el vapor d'aigua contingut en l'aire es condensarà i formarà gotetes d'aigua sempre que la temperatura sigui positiva,i se sublimarà,passant de vapor d'aigua a cristalls de gel,si la temperatura és inferior als 0ºC.Aquest punt,quan l'aire se satura,rep el nom de temperatura de punt de rosada.La formació dels núvols es deu a la condensació i/o sublimació del vapor d'aigua en form,a d'aigua líquida,cristalls, de gel i vapor d'aigua sobre petites partícules sòlides,conegudes com a nuclis de condensació o sublimació.Aquestes partícules o aerosols sempre són presents a la atmosfera.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC6zS4mLat4Up-r92E0xASfEBd8eETAY-msVmfKE0xJWFSCSftINVYOrjlFeImMA5D2SXF3akSE5r3MASZExmNlLW9YEpkNQSnJfJICAbfqTAJqdZqoZS1GkYc1jmNzuh_cS2rFhryVVBK/s400/canvi+d%2527estat.jpg


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQsOQR48njVN7-ekXoNmi-3BBU12fzby4JDlrENgmoiqMnJfuoYbhYXNsqoX34RcfcsZiNVUc1E_tWhYPIY84E3EEyTuua3-Kc3cSpobPJ45q7obQ5MHXoIczrGavhzjNijepJBLZ55YAx/s1600/a-cicle_aigua-4.jpg




https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHmzzNM1qhvTzhKqTnZpCAQxnlndznGzpaMLtfK1zkScvSEJ5IvxoZqQiUiYfSYGBXRm_o9iZMFmw_4Re0A-qvluwBv6w2Ai8bedff5QOzQ4Oncbj-E-hS81DWERzaxLFaExhSYhoUYcuP/s1600/cicle.jpg

Generalment els núvols formats a nivells alts de la capa més baixa de l'atmosfera on tenen lloc els fenòmens meteorològics(la troposfera) estan compostos per cristalls de gel i gotes d'aigua congelada, mentre que els núvols formats en nivells baixos acostumen a estar formats per gotes d'aigua. A nivells mitjos els núvols poden estar formats per una barreja de gotes d'aigua i cristalls de gel.

Els processos de condensació i sublimació es realitzen sobre partícules sòlides microscòpiques, anomenades nuclis de condensació, que estan suspeses en l'aire. Les variacions de temperatura permeten el canvi d'estat dels diversos estats de l'aigua, i fan que es condeni, sublimi, congeli i descongeli. L'estat de les partícules pot variar constantment en relació a la temperatura a què es trobin en cada moment, ja que no estan estàtiques dins del núvol, sinó que estan sotmeses a constants moviments verticals.

La saturació de l'aire es pot produir per dos mecanismes:que baixi la temperatura de l'aire en un punt fins a un valor que no pugui contenir la humitat que tenia, o que es produeixi un ascens de la massa d'aire i en trobar en alçada valors més baixos se saturi el vapor d'aigua que contenia la massa d'aire que s'eleva.

Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.

És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures àmpliament inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades. Els núvols en nivells més alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del mil·límetre.

Els núvols densos i gruixuts tenen una gran reflectivitat (70% al 95%) a través de tot el rang de la llum visibleconseqüentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del núvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiació solar disminueix amb la profunditat dins del núvol; per aquest motiu, de vegades els núvols presenten un color gris, o fins i tot més fosc, en la seva base. Els núvols prims poden aparèixer amb els colors presents al seu voltant o al fons, i els núvols il·luminats per llum diferent de la blanca, tal com succeeix durant la sortida o la posta de sol, poden estar acolorits corresponentment. En el rang dels núvols poden aparèixer més foscos perquè l'aigua que constitueix les gotes del núvol absorbeix fortament la radiació solar a aquestes longituds d'ona.

El penell







Un penell és un aparell generalment mecànic que està col·locat habitualment sobre les teulades o en llocs elevats composta per un dispositiu giratori que consta d'una placa que gira lliurement amb un senyalador que detecta i indica la direcció del vent i té una creu horizontal que indica els punts cardinals. La seva estructura asimètrica, generalment materialitzada per una fletxa o un gall, de la qual la punta o el cap, més curts que l'element indicador (el cos), apunten cap a la font del vent. L'eix fix va proveït generalment d'una creu direccional indicant els quatre punts cardinals. Tanmateix, els penells moderns ja no són equipats amb aquesta creu cardinal, que és reemplaçada per un dispositiu electrònic anunciant el sector del vent sobre una pantalla.



El nom de penell prové del llatí pennĕllu, diminutiu de penna, ‘ploma’







http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Weather_station.png/220px-Weather_station.png















El penell més antic del qual es té constància data de l'any 48 aC, quan l'astrònom grec Andrònic va fer construir a Atenes una torre octogonal, anomenada la torre dels vents, i va fer gravar a cada costat figures que representaven els vents dels vuit punts cardinals. Un tritó de bronze girava sobre el seu eix dalt de la torre i, amb una vareta que tenia a la mà, indicava el vent dominant.



En la Grècia i Roma antigues, els penells sovint estaven representats pels déus Bòreas, Èol i Hermes i acostumaven a decorar les cases dels terratinents.



Posen la figura d'un gall a les cúpules o els campanars de les esglésies europees perquè segons la llegenda medieval, al capvespre de Dijous Sant, Sant Pere, penedit per la triple negació de Jesús,va tenir rancúnia a tots els galls que trobava i sentia cantar. Per això els posava en llocs alts. En aquesta situació el vent els feia girar segons la direcció des d'on bufava"
Penell amb figura de gall:




http://fotos0.mundofotos.net/2007/31_01_2007/leona1170216584/albaycin-veleta-e-inquilino.jpg



En el penell un vent de l’est vol dir que ve de l’est i es dirigeix cap a l’oest.



El nom d'un vent fa referència a la direcció d'on procedeix:del nord, del sud-est,etc Als Països Catalans els vents són coneguts amb els següents noms: tramuntana el vent del nord, gregal el del nord-est, llevant el de l’est, xaloc el del sud-est, migjorn el del sud, llebeig (o garbí) el del sud-oest, ponent el de l’oest i mestral el del nord-oest. En meteorologia sol expressar la direcció dels vents amb major exactitud en graus, de tal manera que, per conveni, 90°, 180°, 270° i 360° són, respectivament, est, sud, oest i nord. 0° només és utilitzat per a indicar calma.
El nom dels vents segons la dirreció:





http://www.bellera.org/molins/images/rosa_dels_vents_catalans.gif

http://www.recercaenaccio.cat/wp-content/uploads/2012/05/20120530-20110920-rosa-dels-vents1077670959140353351464616.jpg



Tradicionalment,la figura del gall ha estat de les més habituals,ja que des d'antic es van implantar massivament als campanars de les esglésies de tot Europa.Al segle XIX es van populitzar tant,de manera que formaven part de la decoració de moltes cases i edificis.Actualment,no se'n veuen tants de penells,i si n'hi ha ens passen gairebé desapercebuts.
Fotos de diferents formes de penells:





http://i60.photobucket.com/albums/h21/Pyrenne/Penells/th_P1460920Sandiniscopia.jpg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHXXvEXJss6N2kala6Wxw6V6gJybU6Ia3etdhdQKAugSWN6evHadrRbu1bI55C9DB7GwA1Wi7TcgfEeJ2FiRO1f2wjGyFzqTguJ-VMn-WXe25qXuv1wW1G-RBxdjFbqGJb9Ul3PD8_gG0/s1600-h/IMG_0726blog.JPG

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmqQw7AngS-svKk4gW6OWxUdwTprvqBLpVAaa_6SM4MR5YRehj6IxsDo3FzaWNocRpo_FQVj0wKQ68vlBZwkpwbqdX3_A4jf3WlvDNcIDLSYhNhYStUI7yOIgMpBPT2YFC3GJoG8M5z4e4/s320/Drac+Rambla+Mossen+Cinto_2.JPG

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFapg51S2ViKl38eK63LxOjqPDf7ujPDSGOSnTPSDGqbdIXMP7qMFbMZi07XbPjg1AgOoZKvoFcpMKt3_WM1qfXbxZarzuwWoU1PV7zJsZRI2Rf_A0pjF_ReDImoR6vxyAkBo5lC0X8L6b/s1600/Gat+Avgda.+Moss%25C3%25A8n+Cinto+Vedaguer_3.jpg

https://c1.staticflickr.com/9/8369/8362097558_a3dd6d683a.jpg

http://u.jimdo.com/www300/o/see1fb8be4153e862/img/ia02391cd15023128/1331753309/std/image.jpg

http://www.bakimliyiz.com/resim/anemometre-2-2.gif

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh69bCW-4y9hUg8w0bkfsd8q_jDSz0ltqpHLknAXwSYbnEWbaGk_tlanvfpi_I-BTeft-2g5bLWdsM2tExVtebe4R2GqnT1LsSkyfAOyMUbTKtU75kZ21XQFM2yWC06dfvwO_FfR-rHFf6y/s1600/anemometer.jpg

http://www.e-tona.cat/meteorologia/Libreria/INSTRUM/ANEMO2.GIF



Un bell penell corona l'agulla del Palau Güell i serveix per assenyalar la direcció del vent i també com a parallaps.Consta d'un dispositiu amb un ratpenat i una pandereta,capaç de girar empès pel vent al voltant d'un eix vertical.És coronat per una creu grega,i a la base té un con i una esfera amb setze puntes.És fet de ferro,llautó i coure.
El penell del Palau Güell:

https://farm3.staticflickr.com/2196/5747574446_5bacc8dde0_o.jpg

Estacions meteorològiques Automàtiques

Municipi	Estació	Latitud	Longitud	Altitud	Data alta	Data baixa		Estat actual
Bages	Artés	Artés [WW]	41.79423	1.93680	278	16.02.2006		Operativa
Bages	Castellnou de Bages	Castellnou de Bages [U4]	41.83094	1.84699	507	22.01.1998		Operativa
Bages	El Pont de Vilomara i Rocafort	el Pont de Vilomara [R1]	41.70637	1.87276	210	02.03.2000		Operativa
Bages	Monistrol de Montserrat	Montserrat - Sant Dimes [WN]	41.59539	1.83751	916	02.01.2003		Operativa
Bages	Sant Salvador de Guardiola	Sant Salvador de Guardiola [CL]	41.67399	1.76796	349	02.02.1996		Operativa

Estació meteorològica automàtica d'Artés.





Estació meteorològica automàtica de Castellnou de Bages.





Estació meteorològica automàtica del Pont de Vilomara.





Estació meteorològica automàtica de Montserrat -Sant Dimes.





Estació meteorològica automàtica de Sant Salvador de Guardiola